"Gràcies a Déu és divendres", aquesta expressió popular immortaltzada a la pel·lícula de 1978 "Thanks God it's friday", ens serveix per inspirar l'inici del cap de setmana. En aquella pel·lícula, traduïda aquí com "Por fin es viernes" (per allò de no barrejar religió i farra discotequera), hi sonaven cançons dels Commodores, Donna Summer, Diana Ross, Thelma Houston o Cameo. Música negra per suar la cansalada sota les reivindicades boles de miralls. Difícilment aquesta nit al Septi sonin aquestes cançons de fa més de 25 anys però ens identifiquem plenament amb la seva filosofia "ja és divendres i és hora de passar-ho bé".
3 comentaris:
L'any 78 jo encara no havia nascut. Visca la generació dels 80!!!
I els que no creiem en Deu ? També li hem de donar les gràcies ? Salut i força . . .
Crec de tot cor que en aquest cas l'equivalent més encertat del T.G.I.F! [Thank God it's Friday!] anglès fóra "divendres és/ha arribat, el cap de setmana ja ha començat!"
Publica un comentari a l'entrada